Coses de l'utrescu

Aquesta BD me la van recomanar molt efusivament però la veritat és que a mi no m'ha acabat de convèncer, i no l'anava a comentar però com que se m'ha espatllat l'escànner... Almenys m'ha fet recordar com es diu comiat de solter en francès.

Un enterrement de vie de jeune fille
Autor: Hervé Bourhis
Color: Isabelle Merlet
Dupuis
en francès
--
L'Anne es casa d'aquí dues setmanes i per això les seves amigues Auréole i Quitterie li han preparat un comiat de soltera sorpresa però amb tot el que tradicional d'aquestes festes: l'agafen per sorpresa, tenen una casa aïllada per la festa, han contractat strip-teasers etc.. Però realment les sorpreses seran unes altres: l'Anne ha decidit que no es casa!

Dues amigues segresten (literalment) a l'altra per donar-li un comiat de soltera perquè després de viure uns quants anys en parella i fins i tot de tenir un fill es casa. La primera sorpresa està en que aquesta no només no es vol casar sinó que a més vol deixar el seu actual company perquè n'estima un altre. Però aquesta no és la única sorpresa, ja que Auréole i la Quitterie comparteixen un terrible secret.

Es tracta de la història de tres amigues que passa de la comèdia lleugera al drama més dur però que en ple drama hi integra alguna sortida d'humor negre, l'strip-tease davant de la morta per exemple, que sembla fora de lloc ja que ve en un moment dramàtic, després de diverses pàgines on no s'hi havia fet cap tipus de broma.

Pel meu gust la història comença molt bé, amb uns diàlegs molt treballats però que es va desinflant a mesura que passen les pàgines. La ironia inicial es va perdent de mica en mica per acabar en el que per mi és un excés de recreació en la culpabilitat d'una de les amigues que ve molt difuminat per culpa de l'spoiler de la portada. No té cap sentit jugar amb la idea de que les amigues han fet una cosa terrible i no dir-ne res quan el dibuix de la portada fa que t'ho esperis...

Sense que m'hagi semblat tan fluixa com les altres coses que he llegit fins ara d'Hervé Bourhis ("El club estéreo", per exemple, tot i que només n'era el dibuixat) d'aquesta BD només en salvaria coses puntuals.

El dibuix és el típic d'Hervé Bourhis i no sorprèn gaire als que ja hagin vist algunes de les seves coses ("El club estéreo s'ha publicat en castellà). Però a pesar d'això encara tinc problemes per identificar com a dones alguns dels seus personatges (en aquest cas he hagut de fer esforços per identificar com a noia una de les tres amigues ...)

Segur que ningú no té problemes per trobar la cosa tan horrible que van fer les dues amigues fent un cop d'ull a la portada...


Unes pàgines de mostra del dibuix:


Les imatges les he hagut d'extreure d'Internet perquè l'escànner m'ha deixat de funcionar :-(

En resum: Entretingut baix