Coses de l'utrescu

Aquesta és una BD que ha rebut mols elogis a França, i que ara entenc perquè.

Dog et moi
Autor: Thierry Plus
Gallimard
en francès
--
En Jonàs es troba amb una bossa amb 4 milions i decideix abandonar-ho tot, dona, fills i casa i marxar de França cap al seu país d'origen a l'Amèrica del Sud. Però en la seva fugida es relaxa i és atrapat per en Dog, que era qui l'estava perseguint, però l'aparició d'un cotxe de policia no fa més que complicar la trama...

Veient la sinopsis del còmic està clar que el còmic és una road-movie per l'Amèrica del sud. Un plantejament que ja s'ha vist moltes vegades a la BD (L'Autoroute du soleil, El testimonio, ...) i que ja no es pot considerar excessivament original: s'escapa amb els diners, l'atrapen, passa un fet inesperat i es torna a escapar, per sorpresa el tornen a atrapar, etc... O sigui que si des del punt de la trama general no tenim res d'especialment original han de ser els petits detalls els que fan que aquest còmic destaqui una mica.

El guió té punts interessants: juga hàbilment amb el fet de que desconeixem qui ha enviat en Dog a perseguir en Jonàs (és un agent del govern? un membre de la màfia?) i se n'aprofita molt bé del fet de situar la història en un lloc inconcret de l'Amèrica del sud per usar els tòpics que li fan falta (policia corruptible, mulates exuberants, escenaris en el desert i la selva, indígenes amb cerbatanes de curaré). A més el to desenfadat que fa servir des del principi des del meu punt de vista ajuda bastant a desdramatitzar alguns dels fets com que ha abandonat a la dona i la filla.

Està conduint enmig del desert i rep una trucada al mòbil de la seva dona que li deixa anar:
-Perdona que et molesti en plena fugida però et recordo que has convidat a la teva mare a sopar aquesta nit... Què se suposa que li he de dir?
-Anul·la-ho!
- Que resols els teus problemes anant-te a amagar al fons de la Pampa? ... o que has fugit com va fer el teu pare?"

És veritat que ràpidament rebaixa aquest punt humorístic, tot i que el va mantenint a pinzellades, per entrar en un to una mica més seriós que la història requereix i segurament aquesta mescla és una de les coses que ha contribuït a que no m'hagi acabat de captar massa. M'ha agradat, però li ha faltat alguna, no sé exactament què, per captivar-me totalment.

A mi personalment del dibuix el que m'ha captat més ha estat la tria dels colors. Fa servir uns colors vius i alhora foscos que donen una ambientació realment interessant a tot el conjunt que no sé perquè em recorda a l'Amèrica del sud...

El dibuix em recorda en alguns moments als dibuixos de Brüno )Biotope, Inner City Blues) però cuidant molt més els escenaris.




Es tracta del primera BD d'aquest autor. Però pel meu gust una entrada prou interessant com no perdre-li la pista.

En resum: Interessant