Coses de l'utrescu

Vaig comprar aquesta BD perquè en el darrer còmic que vaig llegir de Tirso Cons, tot i que vaig haver de lluitar contra els elements per poder-lo comprar ;-), els dibuixos que hi feia em van agradar molt.

Le manoir des murmures
1. Sarah
Guió: David Muñoz
Dibuix: Tirso Cons
Color: Javi Montes
Les Humanoïdes Associés
en francès
--
Al final de la segona guerra mundial, en un bosc del voltant de Praga hi ha un misteriós orfenat: La fundació Broemel. En ell s'hi curen nens víctimes d'un terrible virus. Però perquè guàrdies armats patrullen al voltant d'aquesta antiga abadia, que també sembla que és l'escenari d'escenes estranyes i terribles? Que justifica el sobrenom que li han donat els joves residents a aquest lúgubre edifici, el "casal dels murmuris"?

Només la puc comparar amb l'altra obra de Tirso Cons perquè em penso que de David Muñoz encara no n'havia llegit res. Aquesta BD és bastant diferent de l'anterior que vaig llegir de Tirso Cons, que era de capa i espasa, i en canvi aquesta sembla que s'entreveu que serà una mena d'història de terror que enfrontarà a afectats per un virus que els transforma en monstres contra els humans de l'orfenat (que no queda clar si són malvats o no).

Tot l'àlbum es dedica a presentar tots els components de la història: mostrar els nens infectats, el personal de l'orfenat, els monstres presoners i acaba deixant veure a un misteriós monstre que li serveix per, aprofitant-se una mica de la moda de les sèries de TV actuals, deixar al lector amb ganes de veure què passarà a partir d'ara. Ja que, suposo que expressament, no han donat gaires detalls de com pot evolucionar la trama en els següents toms.

M'ha costat una mica que la història m'enganxés però segur que és perquè normalment les històries d'aquest estil no solen estar entre les meves favorites. Ara, la he trobat entretinguda i segurament em compraré el segon tom per veure com evoluciona perquè crec que té possibilitats de ser una bona història.

Personalment el dibuix de Tirso Cons el trobo realment molt bo. Potser pel fet que en aquest tom pràcticament tot passa dins del casal no li ha permès esplaiar-se gaire amb els decorats.

Només hi tinc una crítica, que he vist que també se li fa en alguna web francesa, i és que crec que hi ha massa planxes molt fosques. Això fa que la bellesa del dibuix de Tirso, a diferència del que passava a "El ojo del diablo", sigui difícil d'apreciar (però suposo que són exigències del guió).


En el moment en que pot escapar-se de la foscor i fer vinyetes molt més clares el resultat el trobo encantador


Hi ha una pàgina dedicada a la sèrie a la web de l'editorial i suposo que no tardaran gaire en publicar-la en espanyol.

En resum: Entretingut alt