Coses de l'utrescu

Vaig comprar aquesta BD només a partir del títol gràcies als comentaris positius que rebia. Un cop ja l'havia demanat vaig descobrir que es tracta d'una obra d'un autor espanyol, Jaime Martin (Sangre de Barrio), i que aviat Norma la publicarà en castellà

Ce que le vent apporte
Autor: Jaime Martin
Dupuis
en francès
--
Rússia, 1916.
Per fugir de la policia tsarista el jove Alexandre accepta una feina de metge al fons de l'Ural. Allà l'home que el precedia va ser salvatgement assassinat. Però no és la primera vegada que la neu queda plena de sang quan bufen els malaurats vents. D'aquesta forma, lluny de la revolució roja, la missió de l'Alexandre pren un caire de novel·la negra.

Una història situada en un moment històric amb moltes possibilitats: la ciència mèdica està començant a donar resultats positius però el poble encara està molt unit a les tradicions ancestrals (les llegendes, la màgia, etc...) i per si això fos poc a Rússia s'hi està covant la revolució bolxevic.

M'ha semblat un guió molt interessant del que m'agrada especialment la forma com aconsegueix recrear el comportament d'una població que està pràcticament aïllada de la resta del món davant de l'arribada d'un representant de la "nova ciència". El personatges es comporten davant de les diferents situacions tal com jo m'imagino que es comportarien : la por davant el desconegut porta moltes vegades a la violència, la gent té un comportament tribal de seguiment a un líder (no es fan coses noves fins que no ho fa ell), recorren als remeis de tota la vida perquè són els de sempre, creuen en les llegendes i les fan servir per explicar els fets que no coneixen, etc ...

Vaig fullejar una mica la BD abans de llegir-la i vaig pensar que el dibuix no em semblava el més idoni per la història que volia explicar, però mirat tot en conjunt Jaime Martin m'ha demostrat que era jo qui estava equivocat (també em va passar això amb el primer que vaig llegir d'Etienne Davodeau i ara és un dels meus autors favorits! Hauré de deixar de fullejar els còmics abans de llegir-los)

Crec que el seu dibuix i la gran tria de colors van com un guant a la història i aconsegueixen que es transmetin perfectament les sensacions d'estar aïllats del món (la opressió, la por, ... ). De fet crec que jo estava tant equivocat que en aquest moment no em puc imaginar aquesta història amb cap altre tipus de dibuix (les expressions de bogeria d'alguns personatges són magnífiques)




Vaja que quan el publiquin per aquí no us el perdeu, val la pena.

En resum: Interessant - Recomanable