Coses de l'utrescu

Darrerament en Quim Bou ens té molt malacostumats: Tots els còmics que publica també es publiquen en la nostra llengua!

L'illa de la mà
Autor: Quim Bou
Dolmen Editorial
en català
--
Un grup de goblins viuen amagats en una illa aïllada del món esperant el retorn de la seva reina o d'algun dels seus descendents quan l'arribada d'un drac fa que la monòtona vida del poble canvii de cop. En Gorne és l'escollit , més aviat per força, per anar a descobrir què hi ha vingut a fer el drac a la illa...

La veritat és que de les històries del Continent de Môm en el que en Quim Bou ha situat moltes de les seves històries fins ara només n'havia llegit "Ser Rey". Per tant no he llegit “Corazón Negro”, “Oro Rojo”, ni “El Año del Dragón”, i desconec si això ja era així abans d'aquesta obra, però la sensació que m'ha deixat "L'illa de la mà" és una mica com la que em deixaven les històries curtes de Tolkien. Històries que transcorren en un món de llegenda on hi conviuen diferents races, cada una amb les seves profecies, on els herois ho són sovint per casualitat més que per les seves gestes i que sempre intenten acabar impactant el lector amb algun fet més o menys inesperat o dur. Si a més hi afegim que els personatges principals tenen una personalitat molt clara, (gairebé saps com reaccionaran el gnom, el goblin o el drac davant de l'atac) tenim des del meu punt de vista un resultat molt consistent.

Tractant-se d'en Quim Bou està clar que si el guió és bo gairebé no caldria dir-hi res més. Tot i això, en aquest cas, el dibuix m'ha semblat una mica diferent del que fa a "Història Universal". Mentre en les històries de l'Orn els decorats semblen molt treballats, fins en els detalls més petits, aquí en canvi la sensació és de que estan fets amb un traç molt més ràpid sense entretenir-se tant en els detalls. Suposo que al principi em va sobtar el canvi perquè estava acostumat a l'altre estil.

També m'han sobtat alguns plans propers en els que hi ha incorporat de fons un difuminat de línies gruixudes que algun cop m'ha descol·locat una mica (sobretot quan es distingeix què és el que hi ha en el difuminat). O l'efecte del foc que surt del drac que en el meu imaginari particular me l'imagino més vermell que no pas groc. Però això només és qüestió de gustos i els meus són una mica rars...

En general el resultat final m'ha agradat bastant. Segurament és el còmic d'en Quim Bou que m'ha agradat més dels que he llegit fins ara.

La editorial deixa descarregar un PDF amb les primeres vuit pàgines rotulades en castellà

En resum: Entretingut alt

Tinc una pila de còmics pendents de llegir tant gran que moltes de les coses que estic llegint estan publicades fa molt de temps. Aquest és un còmic que em van recomanar fa tant de temps que no recordo qui va ser...

Café Budapest
Autor: Alfonso Zapico
Astiberri
en castellà
--
Yechezkel Damjanich és un jove violinista jueu que viu amb la seva mare a la Budapest de després de la segona guerra mundial. Fugint de la misèria se'n van a Palestina a viure amb el seu oncle que regenta el cafè Budapest, un local on conviuen jueus, àrabs i occidentals. Però les coses estan a punt de canviar perquè els colonitzadors anglesos se'n volen anar...

La veritat és que és tant senzill trobar ressenyes bones d'aquest còmic que segur que són molt més bones que la que jo podria fer que crec que la meva segurament està de més però he de dir que m'ha agradat molt o rebento...

Situa la història en una època de canvis a Palestina, el de la de la creació de l'Estat d'Israel i s'esforça per mostrar-nos com el simple fet de la creació de l'Estat d'Israel va fer que persones que han viscut tota la vida juntes, amb tolerància i respecte d'un dia a l'altre es convertissin en enemics acèrrims.

Però trobo que el guió defuig la llagrimeta fàcil i el maniqueisme que en una història d'aquest tipus, i situada en el lloc on la situa, seria el més senzill. S'hi nota un esforç important per evitar que sembli que l'autor culpi a cap de les dues comunitats dels fets (de fet la majoria de les vegades que fa que una comunitat cometi un atemptat fa de seguida ens mostra un atemptat dels altres). Un esforç comprensible si tenim en compte com estan les coses en aquells viaranys... També m'ha agradat bastant la personalitat que és capaç de donar als diferents personatges que corren pel cafè, aconsegueix que intueixis quines seran les reaccions dels personatges abans de llegir-ho, com si els coneguessis de tota la vida!

El dibuix és d'un estil que em té el cor robat. Personatges d'aspecte senzill i escenaris molt detallats per aconseguir que el lector s'integri fàcilment en la història. A més fa servir d'una forma bastant eficient el disseny de pàgina per reforçar encara més el missatge que vol transmetre.

Si no l'heu llegit us esteu perdent un dels còmics d'autors espanyols més interessants que he llegit darrerament.

En resum: Interessant

He llegit un parell de còmics amb autors d'origen espanyol dels que no tinc gaire res a comentar però vaja...

La Odisea
Guió: Pérez Navarro
Dibuix: Martín Saurí
Norma Editorial
en castellà
--
Després de déu anys de guerra a les portes de Troia, Ulisses torna embarca cap a Ítaca per retrobar-se amb la seva dóna. Però la tornada no serà plàcida perquè s'interposaran en el seu retorn déus, ciclops, sirenes, etc.. Això convertirà el viatge de retorn en una autèntica epopeia

Em sembla que ja he comentat altres vegades que els còmics massa controlats pel text narratiu, com aquest, no m'acaben de convèncer. Personalment trobo que quan és el text narratiu el que governa la història es perd la seqüència narrativa i és converteix en una cosa més semblant a una història il·lustrada que a un còmic.

Està clar que aquesta era provablement la única solució que tenien per poder representar aquesta coneguda, i llarga, història clàssica en només 64 pàgines. I crec que encara que com a còmic no m'acabi de convèncer, el resultat final és prou reeixit a l'hora d'explicar els fets de la Odissea de forma resumida.

Que jo recordi no havia vist mai res dibuixat per Martín Saurí i el seu dibuix m'ha deixat impressionat, s'hi nota la mestria amb el blanc i negre que tenien els dibuixants de fa unes dècades i que avui en dia s'ha perdut. De fet els dibuixos que m'han agradat menys són els de la contraportada (el color no l'afavoreix gens) i la portada.

En resum: Entretingut

Los cuentos del tio Pablo
Autor: Carlos Giménez
Glénat
en castellà
--
Recopilació d'històries curtes que Carlos Giménez va realitzar entre el 1997 i el 2005 i que ha estat publicades en diferents revistes i en les que toca diferents temes: l'església, el feixisme, la pobresa, la modernitat, etc...

Tinc poques coses a dir sobre aquest còmic sinó que es tracta del Carlos Giménez típic de les revistes. Els dibuixos són amb el seu estil inconfusible i les històries em recorden molt a les històries de "España, una, grande y libre" o tot i la diferència de temàtica les d'"Historias de sexo y chapuza". Es tracta d'un tipus d'històries amb un humor molt personal que personalment no em fa molta gràcia però que no m'arriba a avorrir. Nivell mig.

En resum: Entretingut

He estat uns dies sense fer cap anotació en el bloc perquè realment estic una mica saturat de feina i a pesar de que si que he pogut anar llegint algunes coses, no tinc temps d'escriure'n el que en penso per aquí. Com que em vaig prometre que no deixaria morir aquest bloc, avui m'he forçat a comentar breument un parell de còmics.

Psico Soda
Autor: Carlos Vermut
Dibbuks
en castellà
--
Es tracta de la recopilació de tretze històries curtes realitzades entre els anys 2006 i 2007 per Carlos Vermut a diferents revistes i fanzins.

A vegades quan acabo de llegir un còmic se me n'acudeix un resum d'una sola paraula, i aquest és un d'aquests cops: "irregular". Aquest còmic està format per diferents històries que va fer l'autor durant els anys 2006 i 2007 i hi he trobat històries que m'han agradat molt (com la primera) i històries que no m'han agradat gaire. És una de les coses que et poden passar quan compres un còmic amb varies històries

De Carlos Vermut fins ara només n'havia llegit "El Banyan rojo" i a pesar de que en vaig llegir grans crítiques, a mi em va agradar l'apartat gràfic però en canvi la història no em va acabar de fer el pès. Aquesta vegada ha passat una mica el contrari: ha aconseguit que alguna història m'agradés força i en general l'apartat gràfic m'ha agradat bastant menys que al "Banyan".

En resum: Entretingut

Arrugas
Autor: Paco Roca
Astiberri
en castellà
--
Emilio, un antic empleat de banca és internat en una residència d'ancians perquè té Alzheimer. Allà ha d'aprendre a conviure amb els seus companys. També entra en la rutina diària d'horaris prefixats per menjar, prendre medicaments, realitzar activitats o anar a dormir. Intenta mantenir la memòria per evitar que el traslladin a la darrera planta, la dels que no es poden valdre, amb l'ajuda del seu company d'habitació.

Aquest és un còmic que vaig estar a punt de comprar a França quan va ser publicat, perquè es va publicar primer en francès i va rebre molt bones crítiques, però em vaig retenir perquè era un autor espanyol i per això vaig decidir esperar a que el publiquessin en castellà. Jo sóc un d'aquells a qui no li importen gens les "versions originals" i com que a vegades m'ho critiquen de tant en tant em venen aquests rampells de llegir en versió original. I la realitat és que és un còmic fantàstic, per mi un dels còmics més interessants que es van publicar l'any passat.

La història és d'aquelles de les que quan tanques el còmic et deixen l'ànima tocada. Però a pesar de que la temàtica és de les que és molt fàcil entrar en la sensibleria fàcil en Paco Roca, amb mestria, no hi entra en cap moment. Es tracta d'una història qie destil·la una gran quantitat de sensibilitat sense entrar mai en la sensibleria.

En resum: Interessant alt - Recomanable

Bardín segurament és el còmic més premiat de l'any (Millor obra, guió i dibuix del Saló de Barcelona 2007, Premio Nacional del Cómic 2007) i a més també l'han editat en català!

Fets, dites, cabòries i vagareigs de Bardín el Superrealista
Max
La Cúpula
en català

Feia un grapat de dies que tenia aquesta obra de Max (Francesc Capdevila) en el piló de coses pendents de llegir i és que després de que li donessin el "Premio Nacional del Còmic 2007" vaig decidir que endarreriria la lectura fins que hagués passat la tempesta perquè no n'estava segur de que m'agradés ja que normalment les obres d'aquest tipus no m'acaben de fer el pes (per això no el vaig comprar quan va sortir en castellà) i em temia el pitjor.

La veritat és que l'he hagut de llegir varies vegades perquè no aconseguia estar segur de si m'havia agradat molt o no. La veritat és que em penso que encara no n'estic segur perquè després de la lectura no és un d'aquells còmics que quan l'he acabat de llegir he dit "M'ha agradat molt" sinó que m'he quedat amb una barreja molt curiosa de sensació de desconcert i de ganes de llegir-ne més. Però tot i això estic segur de que no m'ha desagradat, cosa que és molt més del que puc dir del que he llegit fins ara que prenien el surrealisme com a referent, però no em puc decidir sobre si m'ha agradat molt o poc. Potser l'haig de tornar a llegir?

Això si, crec que és un d'aquells còmics que s'ha de llegir perquè n'estic segur que no causarà el mateix efecte a tothom. I un còmic que genera sensacions en el lector no és pas una de les coses que s'han de deixar passar.

En resum: S'ha de llegir

Bé, ja he tornat de vacances (per cert, algun dia haig d'entendre que les vacances han de ser per descansar i no per cansar-me més...).
Ara m'he posat a llegir les compres que vaig fer abans de marxar i he tingut una petita decepció: Em pensava que no passaria mai, però he trobat un còmic de Carlos Giménez que no m'ha agradat gaire.

Delta 99
Jesus Flores Thies - Carlos Giménez
Glénat
en castellà

Es tracta d'un còmic d'aventures que suposo que només té un sol objectiu: entretenir. Suposo que en el moment en que va ser publicat ho devia aconseguir però a mi m'ha costat molt de llegir i l'he deixat i tornat a agafar uns quants cops perquè m'hi avorria. Jo crec que a diferència d'algunes reedicions de còmics antics que he llegit darrerament (com per exemple El "Sunday" de Víctor Mora i Víctor de la Fuente) aquest còmic no ha suportat gens bé el pas dels anys.

No es pot negar que els personatges estan ben dibuixats però a mi personalment em desconcentra que el text i els dibuixos de la vinyeta no lliguin, que només es facin servir per fer dibuixar postures i no acompanyin el que en teoria passa en la història (per exemple recordo un moment en s'entra en una sala on el text diu que estan sota els efectes de l'opi i si no arriba a ser pel text ...). Però no tota la meva impressió no és negativa, també he de reconèixer que les històries més pesades per mi han estat les primeres perquè a mesura que avançaven les trobava menys difícils de seguir (potser m'hi he acostumat?).

En resum: Acceptable

Ridiculum Vitae
Juancarlos
Nausicaa
en castellà

Es tracta d'un recull d'acudits d'una vinyeta d'aquest dibuixant que m'han agradat bastant per la subtil mala llet que respiren. Humor sense contemplacions i sense tallar-se ni un pèl. La guerra, la religió, la educació, els polítics, la violència domèstica,... qualsevol cosa es pot convertir en un objectiu pel l'humor d'aquest dibuixant. En poso un que m'ha fet gràcia (encara que no toca cap tema punyent):



El recomano a tothom, feia temps que no reia tant amb un còmic d'humor (encara que potser seria més adequat dir-ne humor gràfic). Es poden veure exemples del seu tipus d'humor en el seu bloc

En resum: Interessant

Ja n'havia llegit alguna cosa d'Alvar Mayor en una revista vella que vaig llegir a casa dels meus avis però no recordo en quina.

Alvar Mayor 1
Carlos Trillo - Enrique Breccia
Norma Editorial
en castellà

Alvar Mayor és un dels primers blancs nascuts a Amèrica i es passeja pel continent caminant i trobant-se un món brutal, ple de gent sense escrúpols.

Els dibuixos en blanc i negre d'Enrique Breccia em fascinen: La gran quantitats de detalls dels dibuixos i la fantàstica forma que té de posar ombres de color negre en el lloc més adequat. De fet en general m'encanten els dibuixos d'aquest estil i admiro profundament la seva mestria pel dibuix en blanc i negre.
No puc deixar de dir que d'aquest estil hi ha un dels meus còmics favorits, "Mort Cinder", que està dibuixat pel pare d'Enrique Breccia i que recomano a tothom.

Si a tot això hi afegim que Carlos Trillo sovint és un guionista poc més que sorprenent que m'agrada molt i especialment amb les històries que respiren l'aire de decadència típic dels anys 70 (en aquest cas segur que el dibuix hi ajuda molt a donar-hi l'ambient) i amb personatges amorals. A Alvar Mayor combina històries que són més aviat d'aventures de l'època dels conqueridors amb històries amb punts de màgia índigena que fan un còctel fascinant.

En resum: Interessant alt

Un dels motius pels que les meves compres del "Saló" d'aquest any m'han sortit tant cares ha estat perquè aquest any realment hi havia coses en català que previsiblement valien la pena.

Desperta
Javier Rodríguez
Glénat
en català

Jo crec que aquest còmic no ha guanyat gaire amb la traducció. Suposo que trobar-me amb algú que diu que és d'Extremadura i que ha vingut a Barcelona per dos anys i parli un català normatiu tant perfecte em xoca una mica i em desconcentra la lectura. Suposo que m'hauria semblat més creïble que algun personatge parlés en castellà o en un català menys acadèmic, més de carrer. Però no em queixo pas, està bé que s'editin coses en català.

La història ja la havia llegit, no recordo on, i recordo que ja llavors vaig tenir la mateixa sensació de que faltava alguna cosa però no sé explicar què (potser un segon tom?). No sé, però a vegades em passa que al acabar alguns còmics tinc aquesta sensació... Em dec fer gran. Per cert, els dibuixos m'encanten.

En resum: Entretingut

---

Barcelona a trenc d'alba
Juan Antonio de Blas, Alfons Font
Glénat
en català

Es tracta d'una història d'aventures que em recorda una mica a l'estil de les de la BD clàssica (que no són les que m'agraden més) i també té un guió molt treballat, es nota que s'ha recollit molta informació per fer-la creïble, i uns dibuixos molt bons (com sempre) d'Alfons Font.

En resum: Entretingut

---

Orn - Història universal 1: Herdez
Quim Bou
Dolmen
en català

No fa gaire vaig comentar l'integral de Orn dues espases i em va agradar prou per decidir comprar aquest nou còmic. He de dir que pel meu gust l'apartat gràfic m'agrada bastant més perquè trobo que el color dóna molta força als bonics dibuixos d'en Quim Bou. I a més el guió m'ha semblat més dinàmic i entretingut que l'anterior.

Ja té un comprador segur pel segon tom d'aquesta història universal.

En resum: Entretingut alt

---

Montecristo 1941
Lluís Juste de Nin
De ponent
en català

Aquest en general no m'ha agradat gaire: el guió el trobo molt previsible, en molts moments se m'ha fet lent i pesat. Suposo que és culpa meva perquè m'agraden més els guions que m'aportin alguna cosa més, que em sorprenguin de tant en tant...
Tampoc els dibuixos no són d'un estil que m'agradi gaire (segurament amb un guió que m'agradés més no m'hi hauria fixat tant).

Tot i així és d'agrair que es publiquin coses variades en català encara que no m'agradin gaire a mi.

En resum: acceptable baix

Aquest no és una novetat, però jo normalment compro els còmics per Internet (algun dia n'he de fer un parell de comentaris sobre les llibreries online) perquè visc lluny de les llibreries especialitzades, però l'altre dia estava per feina a Girona i vaig aprofitar per visitar la llibreria especialitzada i allà tenien aquest còmic del que només n'havia sentit a parlar i el vaig comprar.

Orn, integral dues espases
Quim Bou
Maqui Edicions
en català

Mentre el llegia no podia evitar que la meva ment fes paral·lelismes amb Usagi Yojimbo (fins i tot abans de veure que al final hi ha una planxa en que hi surten tots dos). Els personatges són antropomòrfics, està situat en una espècie d'edat mitjana on hi habita la màgia, està muntat en base a capítols curts però que mantenen una mena de trama general, ...

Personalment els dibuixos de'n Quim Bou m'agraden més que els d'en Stan Sakai perquè, en general, les vinyetes em semblen molt més treballades i els escenaris són molt més detallats. Potser en la única cosa en que prefereixo a Usagi és en l'expressivitat d'alguns personatges, però en general m'agrada més el dibuix d'en Quim.

En canvi, m'agraden més els guions d'Usagi Yojimbo perquè em semblen més integrats en l'època i l'espai en que transcorre la història. Es veritat que en Orn també s'hi veuen petits tocs d'integració, es canten cançons en occità per exemple, però crec que no s'hi aprofundeix gaire. Potser tampoc no era el que pretenia l'autor, però per mi donaria molta força a les històries, per exemple, mostrar-hi les relacions feudals, els problemes de la gent de peu i les supersticions de l'època.

Però que jo trobi més encertats els guions d'Stan Sakai no vol dir que el aquest còmic no sigui molt entretingut, que ho és. I també he de reconèixer que el que he dit d'Orn, és el mateix que vaig trobar en els primers números d'Usagi.

O sigui que si Orn en els propers números té una progressió semblant a la que crec que va tenir Usagi Yojimbo pot convertir-se en una referència més en les meves compres i en les de molta gent. D'entrada ja tinc decidit comprar el "Orn, Herdez" en la meva propera compra (que a més té l'al·licient afegit que també està disponible en català).

En resum: Entretingut