Coses de l'utrescu

Al final ja s'han acabat de publicar tots els toms de Bokko, o sigui que ara tinc una sèrie manga menys per seguir... Algú té alguna recomanació més de manga?

Bokko
11 Toms
Guió: Hideki Mori, Kenichi Sakemi, Sentaro Kubota
Dibuix: Hideki Mori
Ponent Mon
en castellà
--
La història està enquadrada en un context històric real conegut com el període dels regnes combatents de l'antiga Xina. Els monjos Mo Zhe són experts en arts militars però extremistes en la defensa de la pau i que ajudaven a les ciutats que els demanaven ajuda per lluitar contra asetjaments. Bokko explica els fets que ocorren quan Ge Li, un monjo Mo Zhe, acudeix a socórrer a una ciutat que ja demanat ajuda per defensar-se ...

El manga ha continuat en un nivell tant interessant com semblava en els dos primers números, que ja vaig comentar, tot i que per mi al final es començava a fer una mica repetitiu i pel meu gust recorrien excessivament a recursos fàcils. És curiós però amb el manga em sol passar que els finals no m'acaben d'agradar quasi mai...

Però he de reconèixer que en conjunt aquest és un manga molt interessant que manté un molt bon ritme narratiu, està ple de trames que s'entrecreuen, a vegades té algun gir sorprenent, té acció i que et recorda que fins i tot les persones més dolentes tenen aspectes bons o que els més bons poden tornar-se dolents en situacions extremes.

El dibuix és el que m'agrada menys però és molt correcte, especialment en el dibuix dels personatges. Per mi alguns plans generals de tant en tant, o canvis de perspectiva haurien ajudat molt a aconseguir que el lector s'integrés molt més en la història però suposo que és una qüestió de gustos.

Segons he vist a la web de Ponent Mon aquest manga està basat en una novel·la de Kenichi Sakemi, que va rebre el premi Atsushi Nakajima, i fins i tot n'hi ha una pel·licula que està dirigida per Jacob Chang.

En resum: Interessant

Una de les coses que vaig aprofitar per fer en el Saló va ser per fer un cop d'ull a diferent manga (ja sé que no és el millor lloc per fer-ho però com que compro gairebé sempre a través d'Internet normalment m'he de conformar amb veure'n la portada i poc més i aquesta era una ocasió fantàstica :-). Aquest és un dels que em va fer més bona impressió

Sidooh 1
Autor: Tsutomu Takahashi
Glénat
en castellà
--
El 1855 dues plagues assolen el Japó: un terratrèmol de magnitud 6,9 i el còlera que han portat els mariners occidentals. La gran mortaldat porta a una època violenta on els criminals es fan els amos del país. De sobte mor la mare dels dos protagonistes, dos nois de 10 i 14 anys,i es queden sols enmig d'aquest món violent en el que es veuen obligats a aprendre a viure.

Quan la publicitat d'un còmic fa referència a un altre moltes vegades és mala senyal i aquest el publicitaven com "Si te gusta la Espada del Inmortal, no puedes perderte este manga". Però he de reconèixer que aquesta vegada la comparació amb "La Espada del Inmortal" és del tot més encertada. Perquè en aquest manga s'hi assembla molt en molts aspectes. El dibuix hi té una retirada molt important, de fet a vegades sembla que ambdues obres siguin fetes pel mateix dibuixant (les cares dels personatges, l'ombrejat, la tria dels plans de les vinyetes és clavada, etc...) però a més l'ambientació en transcorre la història també és clavada (un Japó violent en el que els personatges bones persones surten amb comptagotes i en el que la majoria de la gent o ja ha perdut totes les esperances o bé són autèntics criminals capaços de tot.

Sembla que es tractarà d'una obra de les fosques amb totes les de la llei i encara que segurament no serà una gran obra mestra m'ha semblat que com a obra d'entreteniment complirà amb escreix. M'ha agradat que s'hi noti un esforç per construir una història interessant per fer-hi encabir les previsibles baralles futures i no recorri a el que fan molts mangas de fer aparèixer les baralles perquè si després d'una trama molt mínima.

És veritat és que amb només un número fa de mal dir, però com que la lectura d'aquest primer número m'ha deixat amb ganes de més compraré el segon tom i a veure què tal.

En resum: Entretingut alt

Sembla que m'he tornat a enganxar amb la feina i no em deixa temps ni de llegir en condicions. A pesar d'això la visita d'un simpàtic company, que encara no ha perdut les esperances de convertir-me en un mangaka, em va fer enfilar la muntanya de manga que tenia pendent de llegir i he anat fent fins a deixar-la amb només en Taniguchi (que el reservo per ocasions especials), un tom del Déu Tezuka i les 700 pàgines de "Masacre au pont de Nogunri".

Suposo que en el meu cas el manga té més possibilitats d'acumular-se perquè al ser de dimensions petites el puc encabir en els forats que deixen els toms de BD i d'aquesta manera compacta el piló evitant que em caigui tot al damunt :-)

Per això durant aquesta setmana he estat llegint: Moonlight Mille, Bokko, Naruto, Bleach, Zetman, Banya i Ikigami. Un dels avantatges que tenen és que no són mangas amb més pretensions que entretenir i per tant no cal que el lector estigui en gaires bones condicions per llegir-los i això aquesta setmana era el que jo necessitava.

Moonlight Mile 11-12
Autor: Yasuo Ohtagaki
Ivrea
en castellà

Segurament aquesta és la sèrie de manga que m'agrada més de totes les que llegeixo. Es tracta d'un tipus de ciència ficció molt realista (colonització humana de la Lluna) on es cuiden molt els detalls, amb uns dibuixos molt detallats i absolutament creïbles, que no té por de mostrar com els governs de diferents països són capaços de qualsevol cosa per tal d'afavorir els seus propis interessos, amb crítica al militarisme inclosa, i com es pot perdre una amistat ferma per culpa de les decisions preses per culpa de la competència per assolir el seu objectiu.

La lectura d'aquest manga ha aconseguit fer-me reflexionar sobre com el simple fet d'entrar a formar part d'una organització pot fer que les teves idees canviïn per adaptar-se a les de la organització i com acabes trobant justificacions a qualsevol dels actes de la organització encara que abans no ho hauries acceptat.

En resum: Interessant

Bokko 3-4
Guió: Kenichi Sakemi i Sentaro Kubota
Dibuix: Hideki Mori
Ponent Mon
en castellà

Tenint en compte que la publicació de "Moonlight Mile" no és gaire regular, mentre espero, aquest és el manga que fa que la espera sigui més curta ;-). Poc més puc afegir a el que ja vaig dir anteriorment. La història és molt entretinguda i amb girs en la trama en els moments justos que el fan una lectura molt interessant i original.

En resum: Interessant

Naruto 14-22
Autor: Masashi Kishimoto
Glénat
en català

Hi ha gent que compara Naruto amb Bola de Drac per l'èxit, però per mi la semblança està en que els dos tenen un inici molt interessant i que a mesura que van passant els toms la cosa va degenerant i sembla que es perd bastant la frescor inicial. Per mi Naruto va perdre molt en el moment en que es van acabar les proves (la forma en que van acabar a mi no em va enganxar gens) i no he trobat que la cosa hagi millorat gaire des de llavors. Tot i això encara té prou ritme perquè me'l llegeixi sense problemes un dia que no tingui gaires ganes de fer res.

En resum: Entretingut

» Llegir-ne més

Tenia aquests dos toms de Seton pendents de llegir fins que l'altre dia vaig veure que s'ha publicat al Japó el quart i últim tom de la sèrie i això em va provocar l'impuls necessari per llegir-los tots dos d'una tirada.

Acabo de veure que en Marc de "Per Tutatis!" també acaba de fer un post sobre Seton i com que estic d'acord amb el que en diu he estat a punt de no fer aquest post, però com que ja que el tenia quasi acabat...

Seton. El naturalista viajero
2. El joven y el lince
Guió: Yoshiharu Imaizumi
Dibuix: Jiro Taniguchi
Ponent Mon
en castellà
--
En Seton va a passar les vacances a la granja de Tom Witty i aprofita cada moment que té per passejar pel medi natural i estar en contacte amb la natura. Es tracta d'un any difícil i els animals salvatges tenen problemes per trobar menjar i això fa que un linx es creuï en la vida de Seton...

Seton. El naturalista viajero
3. Sandhill Stag
Guió: Yoshiharu Imaizumi
Dibuix: Jiro Taniguchi
Ponent Mon
en castellà
--
Mentre treballa en la granja del seu germà en Seton pot fruir de la natura tant com vol, però trobar rastres d'un cérvol en una zona on feia temps que no n'hi havia el portaran a aprendre més sobre l'entorn natural del que mai s'hauria imaginat ...

A Seton es nota que els autors hi volen transmetre una forma de concebre el món basada en l'amor per la naturalesa i en la necessitat de la integració de vida humana en el respecte per la natura i aconsegueixen que combinant-ho amb la absoluta falta de malícia de la majoria dels personatges humans que surten en la història (fins i tot quan n'hi ha algun se l'acaba justificant) els hi queda una d'aquelles històries que et deixa 'tocat'. Amb una sensació estranya de nostàlgia difícilment explicable en paraules però de la que us en podeu fer una idea si feu un cop d'ull a les mirades que fan els personatges de les portades d'aquests dos toms. Ja que no només és la història la que transmet sensibilitat sinó que el dibuix de Taniguchi (absolutament brillant) hi contribueix en gran mesura.

Ho reconec, les històries que transmeten tanta sensibilitat, on els personatges respiren bondat m'agraden. Suposo que el contrast amb la realitat déu ajudar a que de tant en tant m'agradi llegir històries d'aquest estil, com també "Magasin General" de Loisel i Tripp, que tenen a Taniguchi en el punt més alt.

Personalment em van impactar molt més "Barri Llunyà" (la única cosa que ha estat publicada en català d'aquest autor) o "El almanaque de mi padre", però això no treu que Seton és una gran obra.

En resum: Interessant

He llegit tants comentaris positius d'aquest manga que no el podia deixar passar sense llegir-lo.

Bokko
Dibuix: Hideki Mori
Guió: Kenichi Sakemi i Sentaro Kubota
Ponent Mon
en castellà
--
Els set regnes en que estava dividida la Xina fa 2300 anys estaven constantment en guerra. En aquesta època hi havia una congregació de monjos que pregonaven que la guerra era el crim més abjecte: els Mo Zhe. Per aquest motiu dedicaven la seva vida a la defensa de les ciutats assetjades.
Per això quan l'exèrcit de Zhao es disposa a atacar la ciutat de Liang hi arriba en Ge Li per organitzar-hi la defensa...

I després de llegir els dos primers toms d'aquesta història trobo que els elogis són realment merescuts ja que a mi també m'ha agradat molt. De la història només en puc dir coses bones: És d'aquelles que t'enganxen sense que te n'adonis, manté el ritme adequat perquè no la puguis deixar, de tant en tant afegeix nous elements a la trama per anar animant la història... Per ara trobo aquest manga molt interessant.

El dibuix és el que me n'agrada menys però he de reconèixer que està al mateix nivell d'altres mangas. Reconec que simplement es tracta d'una qüestió personal perquè de qualitat en té, però aquest estil de dibuix a mi no m'acaba de convèncer. Però quan la història és prou bona, com és el cas, que el dibuix no m'acabi de fer el pes no em molesta gens.

En resum: Interessant - Recomanable

Del piló de coses que tinc pendents de llegir aques cop he triat un manga del que tenia bones referències.
Em penso que és la primera cosa que compro de la editorial Panini i a pesar dels comentaris negatius sobre la forma d'editar d'aquesta editorial que en llegeixo per Internet jo no hi he trobat més problemes dels ja típics que també són en el manga de les altres editorials (pàgines que semblen tallades partint les vinyetes, rotulació, ... ). N'he trobat de molt més mal editat.

Ikigami 1
Motorô Mase
Panini
en castellà
--
En el país hi ha una llei pel sosteniment de la prosperitat que consisteix en injectar als nois unes vacunes que en un percentatge d'un 1 per mil els provocaran la mort al cap d'uns anys. La idea és que això serveixi perquè els ciutadans aprenguin a respectar la vida i que això contribueixi al progrés del país. Els ikigami avisen a través d'uns comunicats als afectats 24 hores abans de morir perquè tinguin temps de despedir-se.

Crec que la sobrepoblació és una de les coses que deu preocupar més als japonesos perquè encara que llegeixo poc manga he detectat que els mangakas tenen una mena de fixació amb els sistemes de control de població i moltes vegades en els manga ho arreglen amb la "original" solució de liquidar joves.

Aquesta és la base d'aquest còmic, bastant semblant a la base de "Battle Royale", encara que per mi "Ikigami" tot i partir d'un bon plantejament no arriba, ni de lluny, a crear l'ambient de tensió de "Battle Royale", i la trama m'ha semblat molt menys interessant i treballada. Les possibilitats que oferia el bon plantejament es van diluint de mica en mica en part, segons la meva opinió, per culpa pel desenvolupament a base de capítols que ha triat (potser ja pensant en l'anime?).

El dibuix és el típic del manga de gran producció, correcte i sense floritures.

Sé que amb un número és difícil de poder valorar un manga però em sembla que aquí s'ha acabat el meu seguiment d'aquesta sèrie.

En resum: Entretingut baix

Després d'acabar de llegir la sèrie Death Note i he de dir que no ha arribat al nivell que m'esperava després de llegir els primers números però tot i això no puc dir que em sembli una mala història.

Death Note 1..12
Guió: Tsugumi Ohba
Dibuix: Takeshi Obata
Glénat
en castellà

La sèrie comença molt bé, planteja una trama molt interessant i els primers toms els vaig llegir d'una revolada amb un interès creixent fins que, no sé exactament on, de mica en mica la trama em va semblar que es s'anava desinflant i fins va arribar a moments en que em vaig plantejar deixar-ho estar però m'hi vaig mantenir pensant que amb un començament tant bo la cosa tornaria a revifar en algun moment. Em sembla un motiu possible que part de la culpa del desinflament de la trama va ser degut a que es va allargar artificialment la història inicial degut a l'èxit que va tenir quan la publicaven (cosa molt corrent al Japó segons diuen els experts). En els toms finals m'ha semblat que ho ha reconduït tot per anar cap al final que tenia pensat al principi però pel meu gust encara estirant el final una mica massa.

Recomanable? Si. Tot i que em sembla una mica exagerada la seva fama, i que no ha arribat al nivell que m'esperava quan vaig llegir els primers toms, es tracta un bon manga d'entreteniment que té moments realment bons (sobretot al principi).

En resum: Entretingut baix

Feia temps que a part del manga que compro regularment, i el de Taniguchi, no en comprava més i em sembla que la tria que he fet aquest cop no m'ha acabat d'anar gaire bé

Mai Wai 1
Autor: Minetarô Mochizuki
Glénat
en castellà

No es pot negar que els japonesos fan les coses a l'en gros. Una de les coses que trobo que a vegades falla en la BD és que amb les típiques 48 pàgines moltes vegades, en funció de la història, només donen per fer el plantejament de la història i poc més, i resulta que Minetarô Mochizuki ha estat capaç de trencar aquesta norma: En 280 pàgines només aconsegueix fer el plantejament! I a més, personalment tampoc no m'ha semblat que sigui un plantejament gaire reeixit.

Això si, no es pot negar que inclou gairebé tots els "tòpics" de les sèries manga: protagonista experta en arts marcials, s'intercalen acudits de tant en tant (bastant dolents pel meu gust), els dolents tenen pinta de freakis, la protagonista la posa en postures clarament sexuals, vesteix tops curts, sovint s'agafa els pits, ... i no seria un manga sense les típiques referències a la roba interior femenina (no entendré mai aquesta obsessió dels mangakas japonesos) i a més aquí l'autor va un pas més enllà: hi ha força vinyetes amb primers plans de les les calces, les cames o els pits de la protagonista.

No tot ho trobo negatiu, reconec que he vist mangas amb un dibuix molt més dolent que aquest.

Sort que tinc el "Seton 2" de Taniguchi en el piló de pendents de llegir que em permetrà reconciliar-me amb el manga...

ACTUALITZACIÓ: Com que rellegint el post em sembla que em va quedar un comentari una mica dur, hi afegiré que segurament es tracta d'un manga destinat a gent molt més jove que jo.

En resum: Acceptable

Ara ja no sóc l'únic del país que no ha llegit "Ikkyu"! Només coneixia aquest manga per referències d'altra gent (tothom en parla molt bé) però no havia pogut comprovar-ho perquè sembla que estava esgotat. I per alegria meva, resulta que Glénat l'ha reeditat i a més ho ha fet en català!!

Ikkyu
Hisashi Sakaguchi
Glénat
en català

Com que són 4 toms, he estat esperant a tenir-los tots per llegir-lo d'una tirada (i són un grapat de pàgines). La paraula que m'ha vingut al cap després de llegir-lo és "dens". Es tracta d'un manga dels que segurament es pot rellegir més vegades i cada vegada trobar-hi detalls nous.

Fins i tot he de reconèixer que en aquesta primera lectura m'ha desbordat la gran quantitat d'informació sobre les diferents escoles budistes i la història del Japó... La quantitat de notes a peu de pàgina és absolutament impressionant (si fins i tot en posen en algunes pàgines sense que hi hagi cap asterisc en les vinyetes!)

Essent frívol diré que he après que el budisme s'assembla (o s'assemblava) bastant a l'independentisme català (milers d'escoles diferents separades per detallets i que no es poden veure entre elles), o sigui que és un guirigall. Que un dels objectius principals de totes les religions és intentar aconseguir més poder, i també he après que als japonesos d'aquella època els agradaven bastant les revoltes (és impossible comptar les vegades que es van revoltar en els anys que dura el manga).

M'ha agradat prou, però no ha complert les expectatives que en tenia pel que me n'havien comentat.

En resum: Entretingut

A una obra de l'autor de "La espada del inmortal" se li ha de donar una oportunitat encara que al final el resultat, per mi, no ha estat gaire bo.

Ohikkoshi: La mudanza
Hiroaki Samura
Glénat
en castellà

En aquest volum s'inclouen tres històries curtes: Ohikkoshi (La mudanza), Shôjo manga sin techo i El infierno de Midorogaike. Però la meva impressió final és que aquest autor perd molt amb les històries curtes.

Després d'haver llegit "La espada del inmortal" esperava una obra amb alguna cosa més del que he trobat i segurament això ha influït en la meva impressió final. En aquest manga no hi ha res del que m'agrada d'aquest autor: no hi ha cap dels girs argumentals que m'agraden de "La espada". Aquí les històries m'han semblat absolutament planes, previsibles i poc interessants.

El dibuix és pràcticament el mateix i, per tant, encara té tendència a fer personatges molt semblants entre ells, cosa que fa que a vegades costi saber qui és el que parla. Això en històries més llargues queda més diluït i és menys important però en canvi en històries curtes com en aquest cas em sembla que no ajuda gens a la lectura.

En resum: Acceptable