Coses de l'utrescu

Fa molt de temps que tenia aquesta BD pendent de llegir però no dono a l'abast. El fet de que la nominessin com a una de les 15 candidates a rebre el premi de la crítica (ADBD), tot i que ja no està entre les finalistes, m'ha fet decidir.

Le rêve de Meteor Slim
Autor: Frantz Duchazeau
Sarbacane
en francès
--
Edward Ray Cochran ha deixat la tota la seva vida (dona embarasada, casa i feina) per dedicar-se a viure la seva passió rodant pel món amb la seva guitarra. En el seu camí es troba al llegendari Robert Johnson qui l'ajudarà a convertir-se en "Meteor Slim". Passa la seva vida caminant a la carretera en direcció a una ciutat on en tuguris de mala mort s'hi trobarà amb altres músics, dones, i sobretot alcohol...

Tot i que el protagonista té el mateix nom que Eddie Cochran la història que explica aquesta BD no és la vida d'aquest darrer sinó la vida imaginada d'un dels bluesmen que corrien pels Estats Units durant els anys 30 del segle passat. Aprofita que ens està explicant la vida d'aquest bluesmen per mostrar-nos pinzellades de les trobades que té amb d'altres bluesmen famosos (Robert Johnson és el més conegut però també surten Johny Shines o Bo Carver)

No es tracta d'una història on hi hagi res especialment sorprenent, ni girs en la trama molt espectaculars, es tracta simplement de la història d'un home que intenta que la seva vida sigui diferent del que és i per això s'agafa a una de les coses en la seva època que li poden permetre: la música (segurament a l'actualitat l'escollit hauria estat el futbol i la història situada a l'Àfrica).

I el més interessant és que m'ha passat com amb el còmic d'ahir. La història ha estat explicada moltes vegades, fins i tot hi ha moltes de les coses que hi passen que no sorprenen gaire però t'enganxa des del primer moment i no pots deixar-lo fins que acabes. Segurament l'hipnòtic dibuix que fa Frantz Duchazeau hi té molt a veure.

» Llegir-ne més

He fet una nova incursió en el món dels còmics americans, sorprenent...

Batman año 100
Dibuix: Paul Pope
Color: José Villarrubia
Planeta
en castellà
--
Un agent federal és assassinat i el sospitós és un paio que va disfressat de rat penat i que per escapar-se aconsegueix una gesta sobrehumana: fa un salt de 8 metres! En un món futur en que tot està controlat no pot ser que hi hagi algú que s'escapi al control de la policia...

Com es pot veure només mirant els còmics que comento de tant en tant, jo no sóc cap "fan" dels còmics de superherois tot i que de tant en tant en compro algun que estigui molt recomanat per veure si aconsegueixen captar-me. Per ara no ho han aconseguit perquè les històries que expliquen no m'acaben d'enganxar.

Aquest desconeixement del món dels superherois fa que tingui una imatge dels personatges que hi surten segurament esbiaixada i segurament per això aquest còmic m'ha sorprès. En el meu imaginari personal Batman és un dels superherois que em cau més bé, és el menys "invulnerable" (tot i que no perd mai) i aconsegueix el seus "poders" per atrapar els dolents fent servir una corrua de "gadgets" tecnològics. De fet si em demanessin que anomenés quins són els còmics de superherois que he llegit que m'han agradat més molts d'ells serien d'en Batman. I la veritat és que mai m'hauria imaginat a en Batman amb aquesta pinta:

"Batman año 100" és diferent del que n'havia llegit fins ara, segurament porta al límit algunes de les coses que s'intuïen en els altres còmics. Aquí es porta al límit la idea del "cavaller fosc": l'acció sempre passa de nits, Batman és més invulnerable que mai, el dibuixa amb una cara de boig que espanta, i la societat en la que es mou la trama és absolutament opressiva... Es presenta un futur de la humanitat (que espanta perquè és possible) que convertiria a Orwell en Nostradamus: tot està controlat pels representants del govern i la reaparició de Batman (sembla que havia estat desaparegut des de feia temps) només és una anomalia que els mecanismes de l'Estat pretenen suprimir ràpidament.

Del dibuix en puc dir poques coses. Primer m'ha costat una mica entrar-hi, em semblava excessivament "lleig" (segurament per la meva idea del que era en Batman) però al final he quedat convençut i reconec que s'adapta perfectament a la història que volia explicar.

També he de comentar que en aquest còmic hi ha una mena d'extra que titula "Batman de Berlín" que m'ha semblat infumable... He vist que molta gent l'alaba, o sigui que deu ser qüestió de gustos

En resum: Entretingut

Des de que vaig llegir que Planeta havia de publicar Durango que l'estava esperant i cada mes mirava les novetats de Planeta per veure si el publicaven o no (és conya)

Durango 1
Autor: Yves Swolfs
Planeta
en castellà
--
Un genet solitari de ulls verds vaga per les planures desertiques del llunyà oest. Té fama de justicier, de defensar els dèbils davant de les injustícies, i de ser un dels millors tiradors que s'han conegut als estats de Wyoming i Arizona. El seu nom és Durango i la seva llegenda no ha fet més que començar.

Moltes de les crítiques que he llegit d'aquest còmic comenten que no estem davant de "Blueberry" ni de "Comanche" i que "Durango" està ple de tòpics del gènere sense aportar res. I tot i que hi estic més o menys d'acord a mi personalment m'ha agradat molt. Segurament deu ser que quan jo era petit jo vaig llegir una munió de patufets del gènere i em passava els dissabtes per la tarda enganxat a la pantalla del televisor mirant westerns. I clar, això m'ha de passar factura de gran...

I la veritat és que pel fanàtic del Western en que m'he convertit, Durango és una passada: el bo és un pistoler solitari a sou però que sempre escull els seus llogaters entre causes justes, mai no deixa veure les seves emocions, és el més ràpid amb el colt. Els dolents són molts dolents i abusen dels dèbils i dels pobres per enriquir-se, duels, emboscades, etc.. En els tres toms que es recopilen en aquesta BD de Planeta gairebé només m'hi falten els indis per tenir tots els tòpics junts! A més sovint les històries acaben com les de "Lucky Luke" allunyant-se amb el seu cavall cap a l'horitzó...

A mi les tres històries recopilades en aquest tom m'han semblat entretingudes i a més el dibuix em sembla que és realment bo, que promet continuar progressant i a més no sembla gaire afectat per la reducció de la mida a la que ha estat sotmès. Però sóc conscient de les meves debilitats, i el Western és una d'elles. O sigui que qui vulgui una opinió objectiva val més que busqui una altra font ;-)

En resum: Interessant

Tornaré a comentar un còmic en castellà, encara que aquesta vegada hagi estat una petita decepció

La rosa y la cruz
2. Maestre Dagelius
Guió: Nicolas Jarry
Dibuix: Luigi Critone
Color: Lorenzo Pieri
Norma Editorial
en castellà
--
En Johann continua el seu aprenentatge d'alquímia a Berlín mentre al seu voltant es continuen teixint les intrigues i les conspiracions tenint-lo a ell com a punt central...

La veritat és que moltes vegades he dit que un dels problemes que té la BD actual és que amb les històries modernes que es plantegen actualment el límit de 48 pàgines no és l'adequat perquè sovint fa que el primer tom no pugui ser més que una simple presentació. Doncs en aquest cas el resultat és més flagrant encara! Dos toms per presentar la història i fa pinta que encara s'hi poden entretenir una mica més...

Si en el primer número vaig quedar espectant pel que semblava que podia venir. La història estava bastant ben plantejada i les sensacions que en vaig treure van ser prou bones, aquesta vegada he quedat una mica decebut. La història s'alenteix de forma important i narrativament m'ha semblat una mica fluixa. M'explico, t'acostuma tant a que les coses que passen siguin tant banals i transcorrin tant lentament que en el moment en que s'hi planteja l'acció, almenys això m'ha passat a mi, no t'aconsegueix atrapar i això és especialment sagnant en el final on es nota que es pretén que sigui impactant però no ho aconsegueix per la falta d'implicació que t'ha provocat la història.

El dibuix de Critone, en canvi, en aquest número em sembla millor, més regular i sobri. Cuida molt més els detalls però tinc la sensació de que es troba excessivament encasellat pel guió. Segurament no tindria aquesta sensació si no hagués vist el que Critone és capaç de fer a "Sept missionaires" (que properament ha d'aparèixer en castellà), però després de veure que es tracta d'un dibuixant dels que s'ha de seguir no puc evitar de creure que la història no l'ajuda gaire a mostrar la seva qualitat.

En resum: Acceptable alt

Un altre dels còmics que he llegit darrerament que m'ha decebut una mica. Una vegada més segurament més pel que esperava que no pas pel que és...

La danza del tiempo
1. El beso de la serpiente
Autor: Igor Baranko
Planeta
en castellà
--
Quatre-vents és un indi Lakota que està enamorat de la princesa dels Pawnees i per això decideix segrestar-la. El problema és que les coses no surten bé i per això es veu obligat a visitar els Paiutes que poden canviar el passat ja que el món on viuen es el "Món de la Segona Temptativa".

I suposo que com passa sovint la decepció bé més donada pel que esperava que pas pel que m'hi he trobat. Perquè el el text de resum de la editorial hi vaig llegir aquest text:

¿Y si Cristóbal Colón nunca hubiera descubierto América sino que los indios hubieran descubierto Europa? Esa es la premisa de La danza del tiempo, la obra del artista ucraniano Igor Baranko (El emperador océano) que narra una historia fantástica y mágica de amor y pérdida entre diferentes tribus indias en la América pre-colonización.

I com que això em va semblar una idea magnífica, vaig esperar a tenir la BD a les mans amb moltes ganes perquè no us sembla una idea boníssima? . I al final després de llegir-lo he quedat una mica decebut perquè el resum sembla que va una mica més enllà del que es veu en aquest primer tom. Vaja, de la idea de que els indis descobreixen Europa no n'hi ha ni rastre i es concentra en explicar-nos una història d'un indi que va una mica "sortit" i segresta a la filla del cap d'una altra tribu.Segurament hi tinc més problemes que no pas només el del que n'esperava, també hi ha el problema de que tinc una mena d'al·lèrgia a les històries massa controlades per les solucions màgiques, pels esperits o per coses de l'estil. O sigui que el conjunt no m'ha agradat gaire...

El dibuix tampoc és un dels estils que m'agraden més i segurament va molt bé pel tipus d'història que explica en el còmic però en algun moment les cares de la gent i alguna de les postures de la gent m'han semblat una mica "rares" però està clar que els temes de dibuixos al final només són qüestió de gustos.

En resum: Entretingut baix

Eric Castel és un dels còmics que quan era petit tenia moltes ganes de llegir però em vaig quedar amb les ganes. En aquells moments només en vaig poder llegir un tom i suposo que això em va deixar amb una mena d'ànsia de llegir-lo que encara em dura. Però ara que n'he pogut llegir el primer, crec que ja sóc un pèl massa gran...

Eric Castel
1. En Castel i els Tonis
Guió: Raymond Reding
Dibuix: Françoise Hugues
Norma Editorial
en català
--
Eric Castel és la nova estrella blaugrana per la pròxima temporada. Però tot i sentir el calor de l’afició, Eric es sent sol, enyora els seus amics, la seva familia. Però en conèixer un grup de nens de Tossa de Mar, la seva vida canviarà i recuperarà la il·lusió pel futbol i el seu toc màgic de pilota. Un còmic en el que el futbol i la ciutat de Barcelona són protagonistes per igual.

La veritat és que el còmic d'Eric Castel es veu antic i l'estil de dibuix hi contribueix en bona mesura. El dibuix és d'estil realista i posa molt d'èmfasi en els decorats, i s'hi nota que van fer una bona tasca de documentació. Tot i això la minuciositat amb la que recrea els escenaris de Barcelona o Tossa crec que és una de les coses que contribueix a que el còmic tingui aquest aire d'envellit. Tot en l'aspecte gràfic d'aquest còmic fa pinta d'anys setanta/vuitanta: Els xandalls dels jugadors amb les solapes gegants o amb ratlles al més pur estil retro, les samarretes, les pilotes, els cotxes fan una pinta de cotxes de museu que espanten. Però a més els jugadors van a fer copes a les Rambles!.

La història tot i concentrar-se en l'aspecte més personal del futbolista m'ha semblat una mica innocent i simplista però també massa allunyada de la realitat actual per poder aportar alguns. Els personatges no tenen una personalitat gaire marcada i l'únic intent de marcar el caràcter d'un jugador, l'Stanovic, el destrossen en tres vinyetes al final. Però el que trobo que fa més anacrònic el conjunt és que segurament els futbolistes ja no són com els que ens presenten en aquest còmic, ja no són gent normal implicada amb el club en el que juguen sinó que s'han convertit en una colla de nens milionaris malcriats que constantment recorren al "me'n vaig perquè no m'estimen" quan volen cobrar més diners. De la trama també m'ha semblat sorprenent que uns nens fanàtics del futbol i afeccionats del Barça, no tinguin ni idea de quina cara fa un dels fitxatges estrella del seu equip. De fet em sembla inimaginable fins i tot pels anys 80.

Una cosa que m'ha agradat és que els partits no són el centre de l'activitat del còmic sinó que serveixen d'acompanyament a la història tot i que mai no se n'aparta excessivament. Crec que aconsegueix un punt intermedi que molts còmics de temàtica esportiva moltes vegades no aconsegueixen. Per no perdre aquest punt els partits no s'allarguen gaire (això no és "Oliver i Benji") tot i que no defugen col·locar els jugadors en posicions acrobàtiques o poc realistes per incrementar-ne la espectacularitat.

Una cosa que m'ha agradat és que els partits no són el centre de l'activitat del còmic sinó que serveixen d'acompanyament a la història tot i que mai no se n'aparta excessivament. Crec que aconsegueix un punt intermedi que molts còmics de temàtica esportiva moltes vegades no aconsegueixen. Per no perdre aquest punt els partits no s'allarguen gaire (això no és "Oliver i Benji") tot i que no defugen col·locar els jugadors en posicions acrobàtiques o poc realistes per incrementar-ne la espectacularitat.

El català que fan servir en el còmic, sobretot al principi, és una altra de les coses que m'ha desagradat una mica. No perquè jo sigui un integrista lingüístic, que no ho sóc, sinó perquè llegir coses que em semblen artificials em desconcentra la lectura. Per exemple, algú en diu "baló" de la pilota de futbol?. També recordo algunes expressions que directament em semblen "estranyes": demanen a un noi que es posi a la porteria "Posa't a la porteria Turu!", i en Turu respon "Vaig". Vaig? No hauria de ser "hi vaig", "d'acord" o fins i tot el castellanisme "Vale"?. Segurament m'hi he acabat acostumant perquè aquests problemes sobretot els he trobat al principi.

Segurament algú pensarà que he estat molt dur perquè jo sóc del Barça i com que en el còmic hi ha quatre partits i el Barça només en guanya un i a més perd a casa contra el Madrid 2 a 3! Ara que ho veig escrit, es clar que li tinc mania! Com ens poden fer perdre contra el Madrid??

En resum: Acceptable alt

Vaig comprar aquest còmic perquè Pétillon és un dels autors de BD que ha aconseguit que em reventés de riure en un dels seus còmics: "L'enquête corse" (el archivo corso). Per això sempre que es publica un còmic seu per aquí tinc un impuls irrefrenable de comprar-lo.

Triunfo en Hollywood y otras historias
Guió: René Pétillon
Dibuix i color: Jean-Marc Rochette
Planeta
en castellà
--
Un parell de curiosos personatges s'escapen de l'ambulància mentre eren traslladats. Un d'ells està decidit a aconseguir fer reconèixer els seus drets sobre les illes de Jersey i Guernsey . I això abans d'intentar fer-se rics a Wall Street i famosos a Hollywood...

I des de "L'enquête corse" que no em trobava amb un còmic de Pétillon que em fes tanta gràcia com me n'ha fet aquest. Després de que els dos anteriors, "El caso del velo" i "El caso de la top model" em semblessin una mica fluixos, per fi trobo que ha tornat a les essències del seu humor irreverent i absurd.

Es tracta d'un còmic format per tres històries "Pánico en Londres", "Escándalo en Nueva York" i "Triumfo en Hollywood". La veritat és que no sé qui ha estat el que ha triat el títol del recopilatori perquè a mi la que m'ha agradat més de totes és "Pánico en Londres". Les matxacades contra els estereotips anglesos i francesos o els atacs sagnants fent servir els tòpics, tot i que ja s'ha fet moltes vegades, m'han agradat molt més que les burles contra els inversors de Wall Street o a la fauna de Hollywood. En general el conjunt està bastant bé i gasta un tipus d'humor amb mala llet que és el que m'agrada més a mi.

El dibuix de Rochette s'assembla bastant al que fa Pétillon en les seves històries i no ho puc afirmar categòricament perquè no tinc cap dels àlbums però en alguns moments m'ha donat la sensació de que patia una mica amb la reducció. Però ja dic que potser és una impressió meva.

En resum: Entretingut alt

Comentaré una BD abans de tornar-me a posar a la feina... Tinc unes ganes de començar les vacances...

Em sembla fantàstica la nova iniciativa de Planeta de publicar BDBooks: "Aldebaran", "El canto de las Striges", "Santuario" i "Volunteer"... Llàstima que moltes d'aquestes obres ja les tenia en francès perquè sovint el format BDBook m'agrada més que no pas l'àlbum...

En aquest cas la edició de Planeta de "Volunteer" forma un integral que inclou els tres àlbums originals francesos.

Volunteer
Guió: Muriel Sevestre
Dibuix: Benoît Springer
Planeta
en castellà
--
Volunteer és una noia que no recorda res de la seva infància. La van trobar quan tenia 10 anys en un vagó de tren en estat de shock amb un penjoll que tenia gravat el seu nom. Ara treballa en un local nocturn de Nova York i porta una vida tranquil·la fins que ocorren uns fets que sembla que tenen relació amb el seu passat: uns vampirs l'ataquen...

El que m'ha passat amb aquesta sèrie ha estat molt curiós. Vaig comprar el primer tom i recordo que em va agradar bastant però com que van tardar tant en treure el segon, una mica més de dos anys, i com que sabia que estava previst en tres toms va desaparèixer de la meva llista de possibles compres. I no hi havia tornat a pensar fins que el vaig veure en les llistes de novetats de Planeta.

Tenint en compte que les històries de vampirs no solen estar entre les que m'agraden només puc dir que la història que s'explica a "Volunteer" m'ha agradat prou. El guionista sap mantenir prou incògnites per permetre fruir d'una la lectura entretinguda que per mi només decreix al final. Intenta acabar la història amb un final d'explosions emotives que personalment crec que no aconsegueix. Segurament és culpa meva que sóc massa exigent ja que darrerament m'estic trobant amb molts còmics en els que trobo que els passa el mateix: fan un molt bon plantejament de la història però no aconsegueixen un final que compleixi les expectatives creades.

El dibuix és una de les coses que sobta més encara que a mi no m'hagi agradat gaire reconec que no molesta a la lectura. Només cal fer un cop d'ull a les pàgines del primer tom i a les darreres del tercer per veure que el detallisme del primer tom deixa pas a un traç molt menys cuidat, menys detallista i en moments més borrós en tercer tom. Es nota especialment en les darreres pàgines del tercer tom on canvi és impressionant: els personatges fins i tot canvien de cara!. Segurament es tracta d'una cosa que els lectors de còmics americans trobaran més normal que els d'europeu ja que pel que he vist és bastant corrent en còmic americà però el cas és que no estem parlant d'una sèrie de desenes d'anys sinó d'una BD de tres números!. Déu ser que sóc un clàssic però per mi les sèries curtes han de mantenir un nivell gràfic més homogeni del que trobem a Volunteer.

Si unim la progressiva simplificació dels dibuixos a un final d'història fluixet he acabat amb la sensació d'estar davant d'una BD que va ser acabada massa de pressa o bé de mala gana. De totes formes tot i les meves crítiques reconec que es tracta d'una lectura entretinguda que compleix amb escreix a l'hora de fer passar una estona entretinguda al lector.

En resum: Entretingut

Darrerament el meu ritme de publicació està en nivells lamentables i em temo que això no canviarà fins el mes de juliol ja que estic pendent d'acabar un parell de projectes que m'absorbeixen tot el temps. Vaja que continuaré d'aquesta forma fins a principis del mes de juliol...

També és veritat que tinc poc temps per llegir però ara ja tinc unes quantes coses per comentar. Deixaré els francesos per més endavant perquè encara no n'he escanejat cap...

Desocupado
Autor: Lewis Trondheim
Astiberri
en castellà
--
En Lewis Trondheim fa 80 dies que no dibuixa i com que feia 14 anys que no li passava això el porta a reflexionar sobre la seva professió i els problemes amb que es pot trobar. Especialment el que més por li fa: repetir-se!. Això el porta a crear la teoria de que els autors de còmic envelleixen malament i exposar-la als altres dibuixants...

Segur que em repeteixo perquè de Trondheim només en puc dir coses bones. Em deixa absolutament embadalit la seva capacitat d'omplir pàgines i pàgines amb les paranoies que se li acudeixen o les banalitats que li passen i en canvi aconseguir BD's realment entretingudes i en molts casos amb un gran sentit de l'humor. Però el més al·lucinant és que genera una quantitat de treballs impressionant i a més quasi sempre d'un nivell mig alt.

Aquesta vegada ens torna a explicar una de les seves paranoies que se li han acudit després d'estar un temps sense treballar i se n'aprofita per mostrant-nos el resultat de fer les preguntes a diferents autors de còmic. Tot plegat sense oblidar-se del seu punt de paranoia personal que ja ha convertit en el seu segell d'autor. Ara que hi penso, no puc allargar gaire aquest post perquè no hi ha gaire res més però en canvi aconsegueix, com quasi sempre, que no puguis deixar de llegir la BD fins que s'acaba.

Ha estat agradable retrobar-se amb el Lewis Trondheim en plenitud de facultats després de que no m'agradés gaire el darrer que en vaig llegir: "Mi amigo el ordenador"

En resum: Entretingut

He tingut una de les darreres setmanes més ocupades de tota la meva vida. Si miro enrere no recordo que en tant de temps només hagi pogut llegir un parell de BD, aquesta d'aquí, i el segon número de "Gus". Em sembla que si això segueix així d'aquí poc el meu cos em demanarà vacances :-P

A veure si la cosa baixa una mica i puc tornar a tenir un ritme més regular. Per ara en comentaré breument el primer i a veure si demà puc comentar el segon tom de "Gus" de Blain.

El marqués de Anaon
4. La bestia
Guió: Fabien Vehlmann
Dibuix: Matthieu Bonhomme
Color: Delf
Norma Editorial
en castellà
--
El rei de França envia a un grup de soldats a la cacera d'una bèstia que terroritza a tota una regió. Els soldats comandats pel capità Xavier van acompanyats del Marqués i estan disposats a tot per capturar a la bèstia...

Estic absolutament admirat amb la feina que fan aquests autors en aquesta sèrie. Com aconsegueixen una narració fluïda, com aconsegueixen una ambientació absolutament brillant per la història (la por dels vilatans, l'ambient de cacera dels soldats, ... ), la força dels personatges, fins i tot els secundaris, tenen una personalitat marcada, i tot recolzat pel dibuix on hi combina la simplicitat amb una gran qualitat i detalls en els moments precisos on la història ho requereix. Només es tracta d'una BD d'aventures, que en alguns moments em recorda molt a les antigues novel·les, però que incorpora prou aspectes moderns que la fan més rica i li permeten tenir la capacitat de fer que aquells que busquem una mica més en els còmics l'hi trobem.

Personalment encara estic bavejant per la increïble qualitat que tenia el tercer tom (la forma com van aconseguir mostrar l'ànima humana ...) i encara que pel meu gust aquest no m'ha aconseguit arribar tant a l'ànima reconec que l'he tornat a trobar molt bo. Una de les series que crec que mereix la pena seguir.

Per cert, el dibuix de Bonhomme és absolutament impressionant (em penso que ja ho havia dit algun cop però: és veritat!) i a més ve potenciat pel color de Delf que li acaba de donar l'aire melancòlic que la història necessita. Impressionant (em repeteixo però no tinc temps de pensar cap frase enginyosa ;-) )

En resum: Interessant