Coses de l'utrescu

Continuaré amb una altra de les coses que vaig comprar en el Saló. Ja fa temps que sóc un fan declarat d'Usagi o sigui que aquest no podia faltar.

Space Usagi
Autor: Stan Sakai
Planeta
en castellà
--
Miyamoto Usagi és el descendent d'un samurai del segle XVII i és el millor guerrer del clan Shirohoshi. Quan la traïció i l'engany provoquen l'assessinat del senyor del clan i la caiguda del Castell de l'Estrella Blanca, Usagi ha de complir el seu jurament de fidelitat per protegir la vida de l'hereu al tron i arriesgar-ho tot...

La veritat és que encara que la història estigui ambientada a l'espai es nota bastant que es tracta clarament d'una història típica d'Usagi Yojimbo que personalment crec que sense massa problemes ens la podia haver pintat com una història més del conill ronin. També s'hi nota molta influència d'Star Wars (alguns uniformes, espases poderoses, boles d'entrenament, ....). O sigui que si combina un còmic que m'agrada bastant, Usagi, amb la meva passió més freaky, Star Wars, el resultat m'hauria d'haver entusiasmat però no ho ha fet.

Sospito que part de la culpa està en el fet de que la història sigui tan clarament d'Usagi i que com que després de tants toms Sakai ja ha aconseguit que els afeccionats tinguem al personatge perfectament integrat en el seu propi món, on ens hi mescla la cultura i la mitologia japonesa, que al treure'l ha perdut aquell "plus" que li dóna aquesta perfecta integració. Al passar al futur ja no ens ha pogut delectar amb les habituals gotes d'aspectes de la cultura japonesa medieval i s'ha hagut de concentrar només en l'honor dels samurais (que ja té bastant trillat).

Per evitar que se'm malinterpreti diré que es tracta d'una història d'aventures que per mi està per sobre de la mitjana. La meva decepció només ve deguda a que esperava que el freaky que porto a dins saltés d'alegria llegint aquest còmic i no ha passat.

En resum: Entretingut

De Brüno fins ara n'havia llegit dues coses, una em va agradar bastant, Inner City Blues, i l'altra tot i que hi vaig posar moltes esperances em va deixar fred, Biotope.

Junk
1. Come Back
Guió: Nicolas Pothier
Dibuix: Brüno
Color: Laurence Croix
Milan
en francès
--
Hank Williams, el exlíder dels bandits anomenats Jersey Cowpunchers, torna a reunir la seva antiga banda amb l'excusa de fer un darrer cop: trobar l'or que els confederats van amagar en unes muntanyes desèrtiques. Però la realitat és que en Hank ha organitzat aquest viatge per trobar el traïdor que va provocar la seva separació ...

Es tracta d'un guió de Western molt típic: Una antiga banda de bandits es van separar i després de molts anys malviuen com poden fins que la crida del seu antic cap fa que es tornen a reunir per tenir la darrera aventura: la que aquest cop si, els ha de fer rics. Usen els tòpics del western sense manies: van a un saloon, hi surten diligencies, els pobles tenen la forma típica, les muntanyes rectangulars, etc... No és un prodigi d'originalitat però és més fort que jo, a mi els westerns m'agraden ...

La història està prevista en dos volums i això es nota perquè Pothier s'entreté tant per muntar la reunió dels sis membres de la banda i a mostrar que s'han fet vells que pràcticament no deixa temps perquè hi passi res. De fet el ritme és lent, plagat de discussions que no aporten gaire a la història i només en les darreres pàgines sembla que hi comença a fer avançar la història amb un ritme més viu i que comença l'acció, veurem. Sembla que a Brüno li deuen agradar les històries lentes (el ritme m'ha semblat un calc del de Biotope) perquè que amb diferents guionistes la història sigui d'aquesta forma no deu ser casualitat, no?

» Llegir-ne més

Al final la pressió mediàtica m'ha derrotat ;-). Després del bombardeig massiu al que m'han sotmès les webs de còmics que visito sobre "Iron Man" (el que serà "un dels superherois de moda el 2008") em vaig decidir a comprar aquest còmic.

Iron man
Heroes return: Iron Man 1-12
Guió: Kurt Busiek
Dibuix: Sean Chen - Patrick Zircher
Random House Mondadori - Panini España, SA
en castellà
--
Tony Stark torna després d'haver estat donat per mort i decideix crear una consultoria d'elit. Mentrestant una força fosca està creant una arma gegant i alhora envia gent a intentar matar a Tony Stark el qual està buscant al Mercader d'Armes.

Com sabrà qualsevol que hagi llegit alguna vegada aquest bloc jo tinc un profund desconeixement sobre els còmics de superherois i aquesta deu ser la primera vegada en anys que no compro un còmic d'aquest gènere que no hagi estat proclamat "una de les grans meravelles del còmic mundial". També és veritat que un dels problemes per entrar en el seu món és que no sabria com posar-m'hi perquè tot està ple de referències a històries passades, encreuaments de personatges, agrupacions de superherois que canvien constantment de personatges (o aquesta és la meva impressió), guerres civils i crisis on es mesclen els superherois. Les vegades que he intentat entendre alguna cosa a través de les explicacions d'algun expert em penso que encara he acabat pitjor: "El van matar però després s'hi va posar un altre que es va tornar dolent i després en van posar un de nou que va haver de plegar quan va tornar l'original des d'un Univers alternatiu i llavors el tercer es va convertir en aquest altre ...". La veritat és que lamento no poder-hi entrar perquè em sembla que hi aboquen una gran dosi d'imaginació i a més trobo sorprenent que fent entrecreuar tantes sèries alhora i tant sovint encara hi hagi un fil conductor general.

Fins ara mai no havia llegit res de Iron Man, personatge al qual només coneixia per algun dibuix i clar si la editorial m'ho presenta com "dotze aventures d'una de les millors sèries d'Iron Man"... Segurament algun seguidor del personatge em dirà que, com en el còmic europeu i manga, normalment no s'ha de fer gaire cas de les descripcions de les editorials perquè tendeixen a ser molt optimistes però en el meu cas no tenia cap referència més o sigui que l'he provat.

La veritat és que al llegir aquest còmic he tingut la mateixa sensació que tinc quan veig una pel·lícula d'acció americana de gran consum (les que pots veure amb el pilot automàtic posat). Perquè trobo que al llegir aquest còmic he tingut la sensació d'haver-me convertit en un "lector passiu" (l'equivalent al "espectador passiu" de la TV). He anat llegint, llegint i la història es seguia més o menys bé però en cap moment no ha aconseguit transmetre'm sensacions, ni sorprendre'm, ni provocar-me cap reflexió i segurament això ha estat clau perquè no m'hagi implicat en cap moment en la història que m'estaven explicant. Segur que les meves mancances sobre el món dels superherois hi han contribuït en bona mesura ja que crec que tots els personatges que hi han sortit era la primera vegada que els veia i no en tenia cap referència per poder dir "aquest malvat era el que sortia en tal història o la darrera vegada que es van trobar va passar tal cosa"".

Vaja que continuaré sense estar enganxat als còmics de superherois, però prometo continuar provant-ho.

En resum: Entretingut baix

En aquest nou tom de Tigresse Blanche m'he trobat amb més sorpreses de les que m'esperava... El món està boig.

Tigresse Blanche
5.L'Année du Phénix
Guió: Wilbur i Didier Conrad
Dibuix: Didier Conrad
Color: Julien Loïs
Dargaud
en francès
--
Encarreguen a Alix ha el descobriment de les espies nacionalistes que s'han infiltrat a la Triada de les Tigresses Blanches. Mentre du a terme la seva missió totes les Tigresses Blanches són assassinades de cop i només sobreviu Alix que per aquest fet és acusada de traïció pel cap dels serveis secrets del partit: en Kang Sheng. Afortunadament apareix el francès Maurice Rousseau "el drac dels tres colors" que l'ajudarà a descobrir els traïdors reals...

En alguna de les ressenyes dels anteriors toms ja vaig dir que només em mantenia a la sèrie pel fantàstic dibuix de Conrad ja que els guions al menys pel meu gust eren realment fluixos. Doncs la publicació del cinquè tom m'ha portat un parell de sorpreses: Trobo que en aquest cinquè tom el guió ha millorat molt (cosa que no era gaire difícil) i en la mateixa proporció el dibuix ha caigut molt.

Està clar que la inclusió de bons gags pel mig de la història d'abans que Conrad passés a encarregar-se dels guions amb la seva dona ha pràcticament desaparegut i que la història ha acabat convertint-se en una història d'aventures de tall més clàssic perdent el plus humorístic que li donaven els guions de Yann (com enyoro a Yann!) però almenys pel meu gust en aquest cinquè tom la història és mínimament entretinguda. En aquest tom es manté un ritme una mica més viu encara que a vegades continuen abusant dels diàlegs llargs que el trenquen completament. No sé si es podria plantejar la història d'una altra forma per fer que no calguessin tantes explicacions però almenys aquest cop el resultat m'ha semblat més positiu que en els anteriors toms.

» Llegir-ne més

Com que havia de comprar uns llibres en francès, ja que hi era, vaig optar per omplir la comanda d'Amazon.fr amb BD (no ho puc evitar). Però com que tenia un dubte vaig haver d'esperar a l'endemà per confirmar-la i aquesta BD ja no estava disponible! (i encara no ho està) Això de guanyar a Angoulême fa molt mal ;-)
Per això el vaig comprar en la visita al Saló on a més vaig poder intercanviar unes breus paraules amb l'autor quan, lamentablement per mi, ja no admetien més gent en la cua de signatures.

R.G.
2. Bangkok - Belleville
Guió: Pierre Dragon i Frederik Peeters
Dibuix i Color: Frederik Peeters
Astiberri
en castellà
--
Pierre Dragon rep una informació sobre Bohbun el cap d'una xarxa tailandesa d'activitats il·legals relacionades amb la immigració clandestina i això el porta a ell i el seus companys a investigar-ho.

L'any passat quan vaig llegir el primer tom vaig dir que em semblava que a la història del primer tom li faltava aquell "je ne sais quoi" que tenien les altres obres de Peeters que t'arribaven al cor. Doncs ara penso que m'hauré de rellegir el primer tom perquè en aquest segon m'he retrobat amb les seves històries. Aquelles històries en les que els silencis parlen, on els personatges mostren les seves febleses, la força que és capaç d'imprimir en les converses vulgars i intranscendents entre companys, les anècdotes sense importància que es creuen en la trama general però que la enriqueixen de mala manera, etc... Tot allò que fa gran un còmic d'aquest tipus.

Aquesta vegada la història torna a ser simple i realista, ens explica el seguiment per part dels agents de l'RG d'un traficant de persones, i com en l'altre tom s'allunya de forma radical de l'espectacularitat dels còmics i les pel·lícules americanes, no ens hi trobem ni persecucions ni personatges extrems sinó que a pesar de ser una unitat d'elit policial ens els presenta com persones corrents que tenen els mateixos problemes que la resta de la gent: se'ls hi posen malalts els parents, es troben sols o tenen problemes amb els companys de feina.

Aquest cop l'apartat gràfic m'ha sorprès menys però no perquè no continuï sent d'un nivell admirable, què ho és, i em reafirmo en que el color els hi ha sentat molt bé als dibuixos de Peeters. A més com que la història aquest cop transcorre en ple hivern aquest cop els colors aplicats són d'un to més apagat, i li donen un aspecte molt menys brillant que en l'anterior número però igual de fantàstic.

En resum: Interessant - Recomanable

Una de les coses que vaig aprofitar per fer en el Saló va ser per fer un cop d'ull a diferent manga (ja sé que no és el millor lloc per fer-ho però com que compro gairebé sempre a través d'Internet normalment m'he de conformar amb veure'n la portada i poc més i aquesta era una ocasió fantàstica :-). Aquest és un dels que em va fer més bona impressió

Sidooh 1
Autor: Tsutomu Takahashi
Glénat
en castellà
--
El 1855 dues plagues assolen el Japó: un terratrèmol de magnitud 6,9 i el còlera que han portat els mariners occidentals. La gran mortaldat porta a una època violenta on els criminals es fan els amos del país. De sobte mor la mare dels dos protagonistes, dos nois de 10 i 14 anys,i es queden sols enmig d'aquest món violent en el que es veuen obligats a aprendre a viure.

Quan la publicitat d'un còmic fa referència a un altre moltes vegades és mala senyal i aquest el publicitaven com "Si te gusta la Espada del Inmortal, no puedes perderte este manga". Però he de reconèixer que aquesta vegada la comparació amb "La Espada del Inmortal" és del tot més encertada. Perquè en aquest manga s'hi assembla molt en molts aspectes. El dibuix hi té una retirada molt important, de fet a vegades sembla que ambdues obres siguin fetes pel mateix dibuixant (les cares dels personatges, l'ombrejat, la tria dels plans de les vinyetes és clavada, etc...) però a més l'ambientació en transcorre la història també és clavada (un Japó violent en el que els personatges bones persones surten amb comptagotes i en el que la majoria de la gent o ja ha perdut totes les esperances o bé són autèntics criminals capaços de tot.

Sembla que es tractarà d'una obra de les fosques amb totes les de la llei i encara que segurament no serà una gran obra mestra m'ha semblat que com a obra d'entreteniment complirà amb escreix. M'ha agradat que s'hi noti un esforç per construir una història interessant per fer-hi encabir les previsibles baralles futures i no recorri a el que fan molts mangas de fer aparèixer les baralles perquè si després d'una trama molt mínima.

És veritat és que amb només un número fa de mal dir, però com que la lectura d'aquest primer número m'ha deixat amb ganes de més compraré el segon tom i a veure què tal.

En resum: Entretingut alt

Ja feia uns quants anys que no podia anar al Saló del Còmic de Barcelona i aquest any he pogut! La veritat és que m'he trobat amb unes quantes sorpreses:
- Que només he gastat poc més de 100€ quan esperava gastar-me'n més perquè totes les previsions que havia fet superaven els 200... Millor per la meva llibreria online habitual ;-)
- Que difícil és trobar els còmics en català enmig de la gran quantitat de còmics que s'hi exposen. I especialment en els estands de les "grans". Un exemple, volia comprar "Mouse Guard" en català i per l'estand de Norma només s'hi podia veure exposada la versió en castellà i com que demanar-los alguna cosa era realment complicat si no tenies res a la mà vaig optar per resseguir els estands de les llibreries per veure si el trobava. Després d'una recerca exhaustiva, molt exhaustiva, quan el vaig trobar em van preguntar sorpresos "Segur que el vols en català?"... Encara deu pensar què és el que em feia tanta gràcia.

O sigui que m'he decidit a començar la lectura de les compres del Saló per aquest.

Mouse Guard
Tardor 1152
Autor: David Petersen
Norma Editorial
en català
--
Els guardians comandats per la matriarca Gwendolyn protegeixen els altres ratolins, viatgers i comercials dels seus enemics (llops, guineus, serps) però durant la tardor de 1152 uns fets posen en perill la pau: apareix l'exèrcit de la Destral Negra.

Ens trobem davant d'una història que pretén mostrar-nos un mon de fantasia (segons la meva opinió molt influenciat per l'obra de Tolkien) en el qual els ratolins han creat la seva pròpia societat i que com tenen molts enemics (llops, guineus, serps, etc..) han creat un grup per defensar-se'n, la Guàrdia. Per poder fer entrar el lector en aquest món imaginari s'hi nota un esforç per dotar-lo d'un entorn prou ric pensant en el futur de la sèrie.

Normalment les històries d'aquest tipus no em solen agradar massa si en la trama no s'hi van produint fets no esperats que em sorprenguin i malauradament aquest no és el cas. No m'ha aconseguit sorprendre en cap moment, sempre he pogut preveure quin rumb prendria la història i fins i tot n'he endevinat algun fet abans d'arribar a llegir-ho. Crec que a pesar de que la publicitat de Norma diu que a pesar dels dibuixos es tracta d'una història per adults em sembla que realment haurien d'haver dit que està pensada per adolescents.

No puc evitar queixar-me de que hi ha unes quantes errades en el text: algunes faltes d'ortografia molt exagerades i que ja comencen a l'índex, "Capítul primer ...Capítul cuart.. Capítul sisé", parts en que el text apareix en castellà, "Capítulo cinco ... Capítulo sexto" (que també sobtarien als castellanoparlants ja que el lògic és posar "cinco, seis" o "quinto,sexto" però no mesclar-ho), i fins i tot hi ha errors en concordances de temps com "..caçar el depredadors", etc... . Jo normalment no sóc gens purista però els problemes de concordança em tallen la fluïdesa de la lectura, m'obliguen a rellegir i això fa que la meva atenció deixi d'estar en el contingut per desviar-se cap a altres coses arruïnant-me la història.

En general el dibuix amb un aspecte que recorda als contes infantils tendeix a mostrar sobretot plans molt propers dels ratolins en postures diverses mentre els fons de les vinyetes solen ser molt difuminats i poc detallats. Està clar que està fet expressament perquè David Petersen ens demostra que és un artista en la galeria d'il·lustracions final o de tant en tant ens obsequia amb algun fons més detallat o amb alguna vinyeta amb una bellesa plàstica fora de dubte.

No sé quina era la seva intenció a l'hora de triar aquest tipus de plans i de fer els fons com els ha fet però amb mi no ha funcionat ja que en algun moment he tingut problemes per entendre què estava passant. Sóc conscient que normalment no m'hauria fixat gaire en aquests detalls si la història m'hagués captat o si els errors del text no m'haguessin anat desconnectant de la història però en aquestes condicions no ho he pogut evitar.

La edició físicament està molt bé: cartoné i amb un paper prou bo perquè no transparenti i que no brilli més del necessari. A l'altura de la qualitat que solen tenir les edicions de Norma darrerament.

Tot en conjunt ha fet que no m'hagi pogut integrar totalment en la èpica que intueixo que l'autor m'intentava transmetre amb la seva obra i per tant el còmic no m'ha acabat d'agradar gaire. Segur que també hi ha influït que la història, tot i la publicitat, va més aviat adreçada a un públic juvenil i jo fa temps que estic fora d'aquest grup.

En resum: Entretingut baix

Ja hem fet públics els resultats dels premis ComiCat 2008 amb els que els membres del bloc ComiCat volíem oferir el nostre gra de sorra de suport a la edició en català de còmics. En aquest cas es tractava de destacar el millor que es va publicar durant l'any 2007.

Els premis han estat els següents:

Premi ComiCat 2008 al Millor Dibuixant: Jordi Bernet, per Torpedo

Premi ComiCat 2008 al Millor Guionista: Alan Moore, per Watchmen

Premi ComiCat 2008 a la Millor Editorial: Edicions Glénat

Premi ComiCat 2008 al Millor Còmic: Watchmen

Premi Especial ComiCat 2008: Quim Bou

Sembla que per la edició de l'any que ve la cosa estarà més renyida ja que aquest any la cosa està anant a un bon ritme.

Estela és una de les sèries de ciència ficció que segueixo des del seu principi. De fet la primera vegada que la vaig llegir va ser en la seva versió francesa "Sillage" i bastant després ja em vaig enganxar a la versió de Norma (sobretot pel preu però també perquè ocupa menys espai :-) )

Estela
9. Infiltrados
Guió: Jean-David Morvan
Dibuix: Philippe Bouchet
Norma Editorial
en castellà
--
Navis aquesta vegada s'encarrega d'infiltrar-se en el grup d'una activista extremista que no té cap problema per unir-se a qualsevol causa que li sembla justa però amb el detall de que tampoc li fa res fer servir la violència extrema per aconseguir els seus objectius

En realitat la ciència ficció és una excusa que fa servir el guionista per presentar-nos una BD d'aventures i alhora aprofitar per criticar alguna cosa de la societat que ens envolta. Aquesta vegada toca crítica a l'idealisme extrem i a el poder que és capaç de qualsevol tipus d'injustícia mentre sigui per mantenir els privilegis de la seva societat.

Aquesta sèrie té molts alts i baixos en el guió i a vegades les històries són un pèl massa simplistes pel meu gust i m'agradaria que alguna vegada s'oblidessin de fer històries autoconclusives en un sol número per fer una història una mica més llarga on li donessin una mica més de "substància" però encara em sorprèn el canvi que s'ha produït en Navis des del primers números en que encara era capaç de sentir llàstima i somriure de tant en tant fins a la actual on costa trobar alguna vinyeta on no faci cara d'estar emprenyada (de molt emprenyada). Vist amb la perspectiva que donen els 9 números es pot dir que aquest punt de la trama és un dels més aconseguits: com el seu caràcter s'està tornant cada vegada més agre a mesura que va coneixent més coses sobre com funciona realment la "ideal" societat d'Estela.

La excusa de la ciència ficció també serveix perquè Bouchet ens demostri que és un dibuixant amb majúscules. És capaç d'imaginar-se nous escenaris amb molts detalls a cada número a mesura que canvien de planeta i de dibuixar les escenes des de qualsevol perspectiva amb una qualitat impressionant. Mentre el guió fluctua el dibuix no fa més que créixer en qualitat i segurament és el que m'ha mantingut fidel a aquesta sèrie en els moments en el que el guió estava en els punts més baixos.

Ah! Me n'oblidava, en aquest número el guió està bastant bé (ja estava acabant i encara no ho havia dit) i el dibuix està al nivell alt de sempre.

En resum: Entretingut

Cyril Pedrosa em va deixar admirat amb "Trois Ombres" i com que es tractava d'un autor que no coneixia vaig decidir mirar de comprar-ne més coses per veure si sempre era tant bo. Per això vaig recórrer a una de les seves obres anteriors

Les coeurs solitaires
Guió i Dibuix: Cyril Pedrosa
Color: Walter
Dupuis
en francès
--
Jean-Paul treballa dissenyant joguines de fusta en la empresa familiar que està a punt de complir 40 anys i per això estan preparant una celebració d'aniversari. Però a en Jean-Paul la solitud fa que no aconsegueixi que les coses que emocionen a les persones del seu cercle l'emocionin a ell.
Per això en una fugida endavant embarcar per sorpresa en un creuer que té l'objectiu de fer que els "cors solitaris" trobin parella.

El tema d'aquesta BD és un d'aquells que té moltes possibilitats: un jove a qui les dones han ignorat durant tota la seva vida nota que s'està fent gran i que continua sol. Els petits detalls que el consolaven anteriorment com forçar el pas per poder trobar-se amb una noia maca i poder-li dir un simple "bon dia" o imaginar-se que alguna de les noies s'acabarà enamorant d'ell són coses que ja no el consolen i això el porta a una melancolia trista.

Això porta a molta gent a agafar-se a qualsevol promesa d'èxit com a un clau roent encara que sigui conscient de que es tracta d'una bestiesa. En aquest cas el nostre protagonista decideix embarcar-se per sorpresa a un dels "Vaixells de l'amor" on es troba amb molta més gent com ell i on malauradament redescobreix que les coses normalment no canvien a partir de receptes màgiques.

Tot això Cyril Pedrosa no pot evitar mostrar que sempre hi ha brins d'esperança i per això s'ha esforçat en donar un final que no sigui totalment negatiu per la història que ens explica però no cau en el recurs fàcil de recórrer a un final de pel·lícula americana i es nota que s'ha esforçat en buscar un final una mica diferent.

» Llegir-ne més